SIES.TV – Ruïna Anticipada -News

LINK:

La ruïna anticipada, una exposició mostra les últimes tendències en art destructiu. – SIESTV

 

 

 

 

 La ruïna anticipada, una exposició mostra les últimes tendències en art destructiu.

 

Joan Vilacasas, Rafael Jiménez i Miquel Sabaté recorren a materials i tècniques inusuals per a mostrar com la destrucció és un mètode de creació en l´art

 

Redacció.- La ruïna anticipada es planteja com una reflexió sobre el pas del temps. Les obres de Rafael Jiménez, Miquel Sabaté y Joan Vilacasas s´emplacen en un temps suspès en el qual no existeixen transicions entre passat, present i futur. En deu segons davant les seves obres observem que han imaginat, creat, i desfigurat una Història de l´Art que va acabar fa molt temps. Per a això, Rafael recorre a la plastilina com a mitjà, Miquel al décollage i Vilacasas a les planimetries. Els tres manipulen les imatges, ja sigui deformant-les arrencant-les, destruint-les o fent servir aquelles que es rebutgen com a defectuoses per a generar nous significats. Així és com una obra es converteix en una ruïna anticipada, construint la seva veritat en funció de premisses que encara no existeixen, situant-se en còmode temps continu del procés històric. L’exposició es podrà veure del 20 de maig al 25 de juny a la Galeria Legax Art Gallery de Barcelona.

Rafael Jiménez (Córdoba, 1989)

Interessat pels mecanismes mitjançant els quals es construeix l´imaginari col·lectiu que conforma la nostra Història i en la forma en què aquests es contraposen als processos individuals que articulen la memòria, els seus treballs proposen una reflexió sobre el temps i l´home.

Temps i memòria, dos conceptes manipulables, la naturalesa dels quals queda plasmada en l´obra de l´artista a través de la distorsió i la deformació d´imatges icòniques recognoscibles que han adquirit l´estatus d´intocables i indiscutibles.

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla (2012), Rafael Jiménez Reyes es vincula als seus inicis a l´art urbà i al món del graffiti, explorant per tot el territori nacional diferents llenguatges associats a la pintura i a l´espai urbà.

Plastilina sobre paper

Després d un viatge a Nova York (2008) i una estada arqueològica a les Coves de Nerja (2009) que li serveixen com a punt d´inflexió en la seva creació, comença un procés de formació i d´indagació personal basat en la reflexió sobre la memòria comuna i en la distorsió a partir d´una imatge mental associada al passat. A l´actualitat

A l´actualitat realitza dibuixos, instal·lacions, projectes i accions, però sobre tot, pintures, a les que recorre a la plastilina (mitjà tècnic que li permet retrotraure´s a la infància) i a la deformació o distorsió d´una imatge, que en nombroses ocasions és a més a més una obra icònica de l´art del passat.

Becat per la Fundació Antonio Gala, AlNorte i EmergenT Torremolinos, entre d´altres, treballa també com a dissenyador gràfic i cogestiona «Z, Jornadas de arte contemporáneo» de Montalbán a Córdoba, una plataforma d´experimentació artística al medi rural.

Joan Vilacasas (Sabadell, Barcelona, 1920 – 2007)

Artista prolífic considerat un dels pintors catalans més destacats de l abstracció dels anys 50 del segle XX. De principis postimpressionistes, impregnats de cert fauvisme, la seva obra evolucionà cap una abstracció geomètrica d´influència Légeriana. Tamisat pel tachisme, des de 1957, Vilacasas es va centrar en les “planimetries”, imatges composades de línies i configuracions espacials que fan del gest matèric i disgregat el seu tret més rellevant.

Tècnica mixta s/ paper

Les planimetríes que s´exposen a la mostra daten de 1957. En aquesta època, Vilacasas vivia a París i tenia un gran reconeixement com a pintor abstracte. Un any abans, el 1956, el crític Michel Tapié el va escollir, juntament amb Tàpies, Saura i Tharrats per figurar a “L´Art Autre” -l´ exposició programàtica de l´expressionisme abstracte i l´ informalisme- amb Pollock, Tobey, Riopelle, Dubuffet, Appel, Wols, Burri i Fautrier, entre d´altres noms rellevants del món de l´art contemporani. Un any després Vilacasas troba el eu univers a partir de cal·ligrafies i arabescos, mig conscients, mig automàtics, sobre un fons elaborat, que acabaria conformant aquestes planimetries a partir de les quals seria reconegut internacionalment. Les planimetries estan composades per línies i configuracions espacials. El seu interès per elles li ve donat de l´època en què va fer el servei militar, ja que estava inscrit a la secció topogràfica de l´exèrcit, observant els accidents geogràfics i les organitzacions territorials a través de relleus i estructures lineals

Les seves obres formen part de les col.lecions d´institucions com el Macba, La Tate Gallery o la Fundació Joan March.

Miquel Sabaté Masachs (Barcelona, 1972)

La proposta de Miquel Sabaté (Cerdanyola, 1972), la formen un conjunt d´obres de la sèrie Tornar a començar , iniciada el 2010. Com a un ritual, l´artista esmicola les seves llibretes: pàgines plenes de dibuixos, estudis projectes, errors i encerts creats en un intent de conèixer-se a un mateix mitjançant el treball, l´exploració i la observació. Mitjançant el tall net, fred i sec de guillotina, les pàgines són reduïdes a fraccions, a la mínima expressió de trets visuals reconeixibles, a petites categories perceptives abstractes. Sabaté torna a reordenar aquests petits talls a l´atzar, teixint-los en una trama geomètrica a la que la progressió entre grafies, tonalitats, llums i ombres composen una nova distorsió de la realitat.

Tècnica mixta sobre paper guillotinat

La seva actitud és la de desprendre´s, reordenar, posar en conflicte, encarar-se i experimentar amb el propi procés creatiu i emotiu. L´acumulació, la condemna o alliberament de destruir el propi treball per a Sabaté és acceptar-se per transformar-se.

Format artísticament a l´Escola Escola Massana (Barcelona) en cursos de dibuix, pintura, pintura mural, figura humana i disseny, l´any 2004 obté la Diplomatura en Art i Disseny per la mateixa escola. Al 2003 és becat a l´École Supériore des Beaux- arts de Marseille. Inicia el seu recorregut artístic al 2001, fent-se càrrec de la direcció del cicle de cinema al´Escola Massana durant el curs 2001-2002. Durant el 2003 exposa al Cercle Artístic de Sant Lluc, les galeríes d´ art Artena i ESBAM de Marseille i a la Sala Busquets de Barcelona. Al 2005 il·lustra el llibre de poemes “Grans Èxits” del poeta Jordi Vigueras editat per Taller de Poesia. També ha exposat les seves obres al Centre Cultural Caixa de Terrassa i a la Galeria d´ Art Maire Fabre de Barcelona.

Tanmateix, Miquel és membre fundador de l´Associació Riudebitlles Territori d´Art (Riudebitlles, Barcelona), concebuda com vèrtex cultural, punt de trobada artístic, laboratori d´idees i de nous professionals i és el creador de la micro galeria d´art Espai Satán1, instal·lada en un antic caixer automàtic (Riudebitlles, Barcelona).

Xavier Grau, que  falleció a finales de Mayo, es uno de los representantes del expresionismo abstracto catalán y español.

Fundó un  grupo llamado TRAMA, en los años 70, muy discutido en según que aspectos, pero que “tramaban” contra la dictadura, en aquella época. Poca influencia política.

Sus pinturas abstractas tienen una fuerte carga de expresionismo y emotividad. Expresan emociones vitales, caos vitales y, a la vez, intenta transmitir serenidad. Admiraba a De Kooning, Guston y Gorky.

Su primera exposición individual tuvo lugar em 1979, en Madrid.

 

La obra de Xavier Grau se puede ver entre muchas colecciones, en  a la Fundació Juan March, l’Institut Valencià d’Arte Modern (IVAM), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca, la Col·lecció d’Art Contemporani, de la Fundació “la Caixa” i al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia.

 

 

 

 

 

 

About: *


Translate »